jueves, 18 de abril de 2013

Una resumida historia de l'Església del poble


Torre Església Riba Roja - 2013

L’església de Riba Roja dedicada a Sant Bertomeu,  la podríem definir d’estil barroc tardà. Es tracta de un edifici majestuós de  bona planta.
La façana te tres fornícules, una de central on hi havia una verge “Puríssima”, a la dreta teníem a Sant Pere i al de l’esquerra hi havia Sant Pau.  A l’interior l’Altar Major  també fou barroc i tenia 2 cossos. El principal també amb tres fornícules, el central presidit per Sant Bertomeu, als costats Sant Pere i Sant Pau. El segon cos amb la Puríssima. Tant les figures de la façana com l’altar major van desaparèixer com a conseqüència de la guerra civil del 36. Al dia d’avui s’han restituït les de la façana exterior.
Inicialment la torre estava constituïda per dos cossos i acabava amb una cúpula rodejada de balconada que encara es conserva en el dia d’avui.
Com que Riba Roja va pertànyer a l’Ordre dels Hospitalaris, a la façana, damunt la portalada s’exhibeix l’escut de l’ordre de l’Hospital de Jerusalem amb la creu de Malta. Aquests foren els responsables de la construcció del retaule major i acabament de la torre. Sota l’escut  i figura la  data de 1789, però sembla que ja els primers documents que parlen de l’església daten del any 1.167 i de l’actual del 1.783.
Inicialment l’església va ser una petita capella al Castell datat al voltant del segle XII i a la base d’una de les torres, edificada pels voltants del l’any 1.167 pels cristians com a contrapartida per gaudir de rendes de terres cedides pel bisbat de Tortosa. Desprès es va construir una nova església al costat de la plaça del mercat, al costat del fossar i per últim com a conseqüència de una bonança econòmica i política es va re ubicar a la situació actual.
Llàstima que amb la última restauració varem perdre la nostra senya d'identitat, la figuera. Ara quin motiu hi ha per continuar essent figots?

sábado, 13 de abril de 2013

Recordando los origenes de Berrús.




Autor desconegut.
Después de conquistada Mequinenza en 1149 por las tropas del Conde de Barcelona, que se hizo cargo del gobierno de Aragón con el beneplácito del rey Ramiro II y los nobles del reino, la familia de los Santcliment adquiere, por compra, la localidad de Mequinenza, y efectúa la primera delimitación conocida de su término de época cristiana.

Foto de Xavier Estorach -2011
En el año 1230, el término de Mequinenza confrontaba con los términos de Fraga, con los de Escarp y con Torralba por el norte; con Montmeneu y con Borruç por el Este,  con los de Nonasp, el río Matarraña y Favara por el Sur, y por último, con los términos de Maella y de Caspe (Casp) por el Oeste.

Parece ser que Borruç fue una de las tres partidas que constituyeron el  término de Riba-roja, con un pequeño poblado que estuvo bajo el dominio de los templarios desde el siglo XII. Y  todo indica que fueron estos los que construyeron la ermita dedicada a Santa María en una explanada cercana al río.

Cuando en el siglo XIV se padecen las terribles pestes medievales, la población de Borruç acabó dispersándose entre las tres poblaciones más cercanas: Riba-Roja, la Pobla de Massaluca y Villalba dels Arcs.  En el año 1468, Borrúç formaba parte de la encomienda de Villalba dels Arcs, integrada al Priorato de Amposta de la Orden del Hospital de San Juan de Jerusalén, a quienes habían revertido las rentas de los templarios. En el transcurrir del tiempo el abandonado poblado de Borruç acabó degradándose por su abandono y las crecidas del río.

Ya en los años 60, con la construcción del pantano de Riba Roja, los vecinos de los tres pueblos trasladaron piedra a piedra la primitiva iglesia templaria hasta el nuevo emplazamiento actual y los restos del poblado de Borruç acabaron bajo las aguas del Ebro.

Hoy esta ermita es conocida como de Santa Magdalena de Berrús, y puedo afirmar sin lugar a dudas que desde su ubicación estratégica en lo alto de la loma, se disfruta de un esplendido paisaje natural que nos invita a un estado de contemplación tanto físico como espiritual.


jueves, 11 de abril de 2013

Historia d'un pont que no porta en lloc

Pont sobre l'Ebre
El habitants i visitants de Riba-roja d'Ebre tenen la sort de gaudir d’una  espectacular infraestructura de formigó que tenem sobre el riu Ebre. Va ser inaugurat l’any 1997 en un dissabte del mes de Agost. El pont es va construir dintre del marc del Pla d’emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) amb un cost de 800 milions de les antigues pessetes. El pont que havia d’unir les dues vores del riu i posar punt final a l’aïllament del poble, en un cul de sac, al dia d’avui encara finalitza en un trist camí de terra.

L’estrena d’aquesta infraestructura tant reivindicada durant molt de temps va estar qüestionada durant molts anys per la falta de definició d’un projecte adequat a les necessitats, d’un pressupost suficient i per últim i mes important del calendari per a la carretera que hauria d’unir Riba Roja amb Lleida i Aragó i que en el fons es el que hauria donat utilitat i sentit al pont, que al dia d’avui al marge esquerre del riu encara mor en un camí rural.

Ha passat un temps perdut i intentar ara trobar la manera de finançar la nova carretera, en la situació de crisi i paràlisi de l’obra pública actual, es gaire be missió impossible. Es mes, malgrat han passat setze anys des de que el pont es va obrir al trànsit, el projecte de carretera encara continua en una fase embrionària i sense cap calendari.

En fa l’efecte que en tenim per llarg veure la connexió directa amb l’autopista AP-2 i l’A-2, cap a Barcelona o Saragossa, i mes a mes i com passa sempre si es tenen que posar d’acord tots els ajuntaments afectats per on ha de passar la maleïda carretera.

Igual esperen a que els habitats de Riba Roja quedin fregits per una fuga radioactiva nuclear de la Central d’Ascó per així estalviar-se la carretera.

domingo, 7 de abril de 2013

El Rally Catalunya pel meu poble.



Riba Roja - Josep Blanch
Paradoxes de la vida...qui coneix el poble? A l'estiu es un poble que encara te vida. Festes Majors.... Sant Bartomeu...Festa al riu, però quan això s’acaba a les hores que? Un poble mig mort, soledat per els carres, el diumenge 4 vells a missa, amb capellà foraster...però ves per on.  Arribo el dissabte per la tarda i animació al carrer. Que passa em pregunto...uns segons... el Rally de Catalunya.  El Rally passa per el poble.  Caramba...hi ha festa. El jovent a la carretera fen fotos i dos senyores grans amb la por al cos per el soroll dels cotxes. Ja ho veus..avui al café "La Luz del Dia" ja tenen tema de conversa.

A Riba Roja els masos ens cauen...

Mas a Riba Roja - Foto Josep Blanch

Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.

Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar es fa tard... i els masos ens cauen.

Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen.

(Pilar. Lluis Llach 1995) 

Los Templarios en Riba Roja d'Ebre



Riba Roja - Dicbre 2012

Riba-roja d’Ebre, es quizás una de las poblaciones más desconocidas de la Cataluña templaria. Para ubicar el pueblo, nada mejor que decir que es el primer núcleo de población que baña el Ebro en tierras catalanas

Hasta el año 1181 Riba Roja no fue templaria, cuando la plaza fue concedida a la Orden de manos del monarca Alfonso II. El pueblo creció entorno a su fortaleza, levantada sobre una roca calcárea roja, que da nombre al lugar.

Esta orden fue la artífice del  esplendor socio-cultural sin precedentes en la historia de Riba Roja y del establecimiento de un núcleo fuerte y respetable, que ofrecía garantía de bienestar a todos sus habitantes, por encima de los credos religiosos.

Si situación estratégica,  ya que ejerce como centinela del Ebro y al mismo tiempo como territorio de gran riqueza agraria, no tardó en levantar envidias, y Riba Roja sufrió y se defendió desde los mismísimos muros de su fortaleza de numerosos sanguinarios ataques de las tropas de la familia Entenza.

Con el tiempo, el pueblo ha conservado su trazado medieval, que se percibe y se respira en los edificios y en el trazado urbanístico de la villa; también hay que decir que el estado de sus edificios en muchos casos deja mucho que desear por su abandono y desinterés de su población en mantener su casco histórico. También aquí las tres culturas de la España medieval compartieron momentos de esplendor, gracias a la presencia mediadora del Temple. Como pocos edificios destacables cabe citar la iglesia parroquial, dedicada a san Bartolomé; se trata de una construcción barroca de finales del siglo XVIII, levantada sobre los cimientos de la anterior iglesia templaria. En la fachada podremos ver elementos que nos indican el pasado templario de la población.  Desde la calle que se abre enfrente de la iglesia, iremos en descenso y nos llevara hasta a la plaza donde se alzan los restos del castillo de Riba-roja, construcción es estado de abandono y que sería bueno una necesaria restauración.  Ya detrás de la fortaleza corre sinuosamente el Ebro y por último la Garita,  torre de guía también de origen templario y que se alza sobre una plataforma estratégica. Se trata de un magnífico mirador, desde el cual se obtienen las mejores imágenes del Ebro y de las tierras de conreo ribereñas.

Flix, un pueblo en lucha



Entrada fabrica - Marzo 2013 - Foto Josep Blanch
Einser, zwei, dreier, así hasta diez aun cuenta mi madre de cuando los alemanes que fundaron la Electroquímica de Flix le enseñaron a contar en alemán. La fábrica fue fundada en 1897 por su estratégica ubicación. Tenían agua, tenían energía eléctrica, tenían la tecnología, tenían una línea de tren…lo tenían todo para convertir un pueblo totalmente rural y en decadencia en un motor industrial que en un tiempo pasado fue el puntal económico de la comarca.

Fábrica de Flix - Marzo 2013 - Foto Josep Blanch
En el año 1936 fue blanco continuo de los bombardeos alemanes de la guerra civil, y lo que las bombas no destruyeron en su momento, hoy el capitalismo feroz ha hecho sucumbir una fábrica que ha sido el sostén económico de la Ribera d’Ebre.

Tal vez esta comodidad de tener el pan de cada día, a nadie le hizo pensar que todo se acaba en esta vida. Pero la modernidad, el ser cada vez más exigentes con la sostenibilidad y el medio ambiente y quizás unos costes desproporcionados para un sector cada día mas deslocalizado  y competitivo hacía ya prever en los años 90 que la fábrica estaba tocada de muerte.

En mi paso por la escuela de negocios EADA uno de los libros de obligada lectura era el cuento de Spencer Johnson  “Quien se ha llevado mi queso” en el que nos hacía reflexionar sobre la temporalidad de las cosas y prever con suficiente antelación para adaptarnos a los cambios.

Quizás y solo quizás si el colectivo de Flix se hubiera leído el libro hoy no estaríamos ante un conflicto que no tiene solución.  Ni las enormes aportaciones de capital público ni la capacidad directiva han podido salvar un barco con la línea de flotación totalmente podrida.

Hoy es noticia las movilizaciones por el ERE. Mañana solo quedará  un enorme esqueleto de herrumbre,  abandonado, podrido, oxidado y contaminado. El olvido hará mella sobre su esplendoroso pasado para quedar solo en la memoria de los pocos trabajadores que irán quedando en vida.

Riba Roja, a l'acció, Ja!

Riba Roja d'Ebre. Agost 2012- Foto Josep Blanch
Potser l’affaire Flix, ens hauria de fer pensar que no podem viure sempre de rendes i acomodar-nos al que ja tenim. Sempre s’ha de anar a buscar mes, per que mai saps que allò que tens ho pots perdre d’un dia per l’altre. Crec que Riba Roja te tres grans àrees de dinamització amb avantatges molt compettitves. Un es en els productes agraris i ramaders. Tenim molta aigua i molta terra. Riba Roja els hauria de posar en valor més enllà de la capacitat que tenim de produir. S’hauria de treballar per constituir o portar empreses transformadores del sector agroalimentari. En segon lloc s’hauria de potenciar el sector turístic a voltant del actiu principal que és el riu Ebre, amb inversions en nova capacitat hotelera, restauració del casc antic del poble, creació i potenciació de empreses d’oci, esportives i de promoció cultural. I per últim apostar per la industrialització incidint en la capacitat energètica, d’aigua i comunicacions que te el poble.

Amb el desenvolupament de questes tres línies, donaríem un bon cap de ma a la reinserció laboral integrant tant a les persones amb mes possibilitat de risc d’exclusió social com al jovent, actiu principal per el futur del poble.

Evidentment això es feina de tots. Se que ni l’administració ni el privat ho podem fer per separat. Han de treballar junts. L’administració aportant les facilitats per fer-ho i el sector privat el know how. Avui hi han eines com el e-commerce, xarxes socials, BtoB, Empreses Virtuals que permeten arribar a l’altre part del mon a un cost mínim. El moviment del cooperativisme te força recorregut bàsicament en el sector turístic i agroalimentari. Ha arribat el temps de posar en pràctica totes les mesures necessàries per generar riquesa i activitat i posar en valor tot el potencial que te el poble.

Riba Roja s’ha de posar a treballar avui mateix, demà serà tard. No s’ha d’acceptar un NO per resposta. S’ha de lluitar per que tots el projectes que aportin valor tirin endavant i no convertir el nostre poble en un cul de sac.