La Cruz Templaria...algo mas que una cruz.

Uno de los misterios del Temple, podemos encontrarlo en la

Iglesia Riba Roja d'Ebre

cruz Pate de las Ocho Beatitudes,  cruz que constituye parte principal del escudo de Riba Roja d’Ebre y que está en la parte superior del frontis de la portalada de entrada de la Iglesia de Sant Bortomeu.  La cruz de las ocho beatitudes o de las bienaventuranzas constituye uno de los códigos secretos más enigmáticos del Temple, porque cierra un criptógama portador de una de las claves utilizadas para intercambiar mensajes confidenciales, o bien para recoger de manera cabal y criptica , sus transacciones mercantiles.  

La Cruz Paté, quizá la más famosa e identificativa cruz de los Templarios, se caracteriza por tener los cuatro brazos iguales, representando a los cuatro evangelistas, las cuatro estaciones, los cuatro elementos (tierra, aire, fuego y agua) y los cuatro puntos cardinales. Es también un símbolo solar e insignia de los Caballeros del Temple.  Deriva de la Cruz Celta y del Crismón de 8 radios y se dice que la recibieron del Papa Eugenio III. 

Esta cruz la utilizaron los templarios como clave para la

Roca de la Pena

construcción y desciframiento de un alfabeto secreto. Esta clave estaba montada, a su vez, sobre otra clave de origen Hebraico, que dio nacimiento a un alfabeto secreto utilizado por los Cabalistas. Además la cruz servía como símbolo base para el trazado octogonal de las capillas templarias.

Esta Cruz,  también la portaron y portan los Caballeros de la Orden del Hospital o de Malta que es como se la conoce hoy en día.

Es una Cruz de “meditación” en su aspecto geométrico y si aplicamos las beatitudes correspondientes a cada punta a las gentes de Riba Roja nos encontraremos que es :

1. Un pueblo que posee el contento espiritual.

2. Viven sin malicia.

3. Lloran los pecados.

4. Se humillan al ser ultrajados.

5. Aman la justicia.

6. Son misericordiosos.

7. Son gentes sinceras y limpias de corazón.

8. Saben sufrir con paciencia las persecuciones.

Así  pues, es como nos encontraremos a las gentes de esta villa.

Ara mateix....potser cal posar-se d'empeus

I som on som; més val saber-ho 
i dir-ho i assentar els peus en terra
i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes
i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
 
De res no ens val l’enyor o la complanta, 
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. 

Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap! 

Fragment "Ara mateix" de Miquel Marti i Pol

 

Una resumida historia de l'Església del poble



Torre Església Riba Roja - 2013



L’església de Riba Roja dedicada a Sant Bertomeu,  la podríem definir d’estil barroc tardà. Es tracta de un edifici majestuós de  bona planta.
La façana te tres fornícules, una de central on hi havia una verge “Puríssima”, a la dreta teníem a Sant Pere i al de l’esquerra hi havia Sant Pau.  A l’interior l’Altar Major  també fou barroc i tenia 2 cossos. El principal també amb tres fornícules, el central presidit per Sant Bertomeu, als costats Sant Pere i Sant Pau. El segon cos amb la Puríssima. Tant les figures de la façana com l’altar major van desaparèixer com a conseqüència de la guerra civil del 36. Al dia d’avui s’han restituït les de la façana exterior.
Inicialment la torre estava constituïda per dos cossos i acabava amb una cúpula rodejada de balconada que encara es conserva en el dia d’avui.
Com que Riba Roja va pertànyer a l’Ordre dels Hospitalaris, a la façana, damunt la portalada s’exhibeix l’escut de l’ordre de l’Hospital de Jerusalem amb la creu de Malta. Aquests foren els responsables de la construcció del retaule major i acabament de la torre. Sota l’escut  i figura la  data de 1789, però sembla que ja els primers documents que parlen de l’església daten del any 1.167 i de l’actual del 1.783.
Inicialment l’església va ser una petita capella al Castell datat al voltant del segle XII i a la base d’una de les torres, edificada pels voltants del l’any 1.167 pels cristians com a contrapartida per gaudir de rendes de terres cedides pel bisbat de Tortosa. Desprès es va construir una nova església al costat de la plaça del mercat, al costat del fossar i per últim com a conseqüència de una bonança econòmica i política es va re ubicar a la situació actual.
Llàstima que amb la última restauració varem perdre la nostra senya d'identitat, la figuera. Ara quin motiu hi ha per continuar essent figots?

Recordando los origenes de Berrús.

Autor desconegut.

Después de conquistada Mequinenza en 1149 por las tropas del Conde de Barcelona, que se hizo cargo del gobierno de Aragón con el beneplácito del rey Ramiro II y los nobles del reino, la familia de los Santcliment adquiere, por compra, la localidad de Mequinenza, y efectúa la primera delimitación conocida de su término de época cristiana.

Foto de Xavier Estorach -2011

En el año 1230, el término de Mequinenza confrontaba con los términos de Fraga, con los de Escarp y con Torralba por el norte; con Montmeneu y con Borruç por el Este,  con los de Nonasp, el río Matarraña y Favara por el Sur, y por último, con los términos de Maella y de Caspe (Casp) por el Oeste.

Parece ser que Borruç fue una de las tres partidas que constituyeron el  término de Riba-roja, con un pequeño poblado que estuvo bajo el dominio de los templarios desde el siglo XII. Y  todo indica que fueron estos los que construyeron la ermita dedicada a Santa María en una explanada cercana al río.

Cuando en el siglo XIV se padecen las terribles pestes medievales, la población de Borruç acabó dispersándose entre las tres poblaciones más cercanas: Riba-Roja, la Pobla de Massaluca y Villalba dels Arcs.  En el año 1468, Borrúç formaba parte de la encomienda de Villalba dels Arcs, integrada al Priorato de Amposta de la Orden del Hospital de San Juan de Jerusalén, a quienes habían revertido las rentas de los templarios. En el transcurrir del tiempo el abandonado poblado de Borruç acabó degradándose por su abandono y las crecidas del río.

Ya en los años 60, con la construcción del pantano de Riba Roja, los vecinos de los tres pueblos trasladaron piedra a piedra la primitiva iglesia templaria hasta el nuevo emplazamiento actual y los restos del poblado de Borruç acabaron bajo las aguas del Ebro.

Hoy esta ermita es conocida como de Santa Magdalena de Berrús, y puedo afirmar sin lugar a dudas que desde su ubicación estratégica en lo alto de la loma, se disfruta de un esplendido paisaje natural que nos invita a un estado de contemplación tanto físico como espiritual.

Historia d'un pont que no porta en lloc

Pont sobre l'Ebre

El habitants i visitants de Riba-roja d'Ebre tenen la sort de gaudir d’una  espectacular infraestructura de formigó que tenem sobre el riu Ebre. Va ser inaugurat l’any 1997 en un dissabte del mes de Agost. El pont es va construir dintre del marc del Pla d’emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) amb un cost de 800 milions de les antigues pessetes. El pont que havia d’unir les dues vores del riu i posar punt final a l’aïllament del poble, en un cul de sac, al dia d’avui encara finalitza en un trist camí de terra.

L’estrena d’aquesta infraestructura tant reivindicada durant molt de temps va estar qüestionada durant molts anys per la falta de definició d’un projecte adequat a les necessitats, d’un pressupost suficient i per últim i mes important del calendari per a la carretera que hauria d’unir Riba Roja amb Lleida i Aragó i que en el fons es el que hauria donat utilitat i sentit al pont, que al dia d’avui al marge esquerre del riu encara mor en un camí rural.

Ha passat un temps perdut i intentar ara trobar la manera de finançar la nova carretera, en la situació de crisi i paràlisi de l’obra pública actual, es gaire be missió impossible. Es mes, malgrat han passat setze anys des de que el pont es va obrir al trànsit, el projecte de carretera encara continua en una fase embrionària i sense cap calendari.

En fa l’efecte que en tenim per llarg veure la connexió directa amb l’autopista AP-2 i l’A-2, cap a Barcelona o Saragossa, i mes a mes i com passa sempre si es tenen que posar d’acord tots els ajuntaments afectats per on ha de passar la maleïda carretera.

Igual esperen a que els habitats de Riba Roja quedin fregits per una fuga radioactiva nuclear de la Central d’Ascó per així estalviar-se la carretera.

El Rally Catalunya pel meu poble.

Riba Roja - Josep Blanch

Paradoxes de la vida...qui coneix el poble? A l'estiu es un poble que encara te vida. Festes Majors.... Sant Bartomeu...Festa al riu, però quan això s’acaba a les hores que? Un poble mig mort, soledat per els carres, el diumenge 4 vells a missa, amb capellà foraster...però ves per on.  Arribo el dissabte per la tarda i animació al carrer. Que passa em pregunto...uns segons... el Rally de Catalunya.  El Rally passa per el poble.  Caramba...hi ha festa. El jovent a la carretera fen fotos i dos senyores grans amb la por al cos per el soroll dels cotxes. Ja ho veus..avui al café "La Luz del Dia" ja tenen tema de conversa.

A Riba Roja els masos ens cauen...

Mas a Riba Roja - Foto Josep Blanch

Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.

Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar es fa tard... i els masos ens cauen.

Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen.
(Pilar. Lluis Llach 1995)