Ara mateix....potser cal posar-se d'empeus

I som on som; més val saber-ho 
i dir-ho i assentar els peus en terra
i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes
i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
 
De res no ens val l’enyor o la complanta, 
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. 

Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
a llegir encara la mateixa plana.

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap! 

Fragment "Ara mateix" de Miquel Marti i Pol